Inici
Biografia
Vainilla
El petit arbre (teatre infantil)
Lleons
Senyoreta Ella
Teresa
No es preocupi
Model C3PO-2003
Benet, venduto, vendetta
Les mil i una
Pa(r)ís
La carmanyola del dilluns
Tendències
Paumanok
Roba dura de l'amor
Barri
Obres en projecte
Retalls personals
Obra editada
Agenda
Textos
Internacional
Botiga
Els dramaturgs parlen
(entrevistes)

Notícies teatrals
Diccionari teatral
Cabàs teatral amateur
Aparador editorial
Contactar amb l'autora
Enllaços d'interès



Dossiers de premsa
Càstings

:: Pàgina Personal Rosa M. Isart ::
Notícies

TEMPORADES TEATRALS


2013 / 2014    2012 / 2013    2010 / 2011    2009 / 2010    2008 / 2009    2007 / 2008    2006 / 2007    2005 / 2006    2004 / 2005    2003 / 2004   

NOTÍCIES TEMPORADA TEATRAL 2010 / 2011

Teoria de catàstrofes, de Toni Cabré, al Teatre Gaudí 20/05/2011
Concurs Inicia’t 2011: comencen les lectures dramatitzades 18/05/2011
Zeyneb Farhat: conferenciant a Barcelona 04/05/2011
El Layret de Maria Aurèlia Capmany a escena 02/05/2011
Teatre religiós de l'autor Mateu Janés a Molins de Rei 30/04/2011
Pereyra i Suñé a la Nau Ivanow 29/03/2011
27 de març: Dia Mundial del Teatre (2011) 27/03/2011
Molière torna al Poble Nou, via Nicasi Camps 27/03/2011
La Petite Sof actua al Macondo Bar 23/03/2011
Nous espais escènics: La Seca 18/03/2011
Obituari: mor el dramaturg Jordi Teixidor 15/03/2011
Preparació del centenari: Institut del Teatre (1913-2013) 14/03/2011
Una dramatúrgia de Miquel Pujadó per a Pizan i Eiximenis 08/03/2011
Nit Lorca-Meisner a la Nau Ivanow 08/03/2011
L’analfabeta, amb dramatúrgia de Saumell i Batllori, a Vilafranca 27/02/2011
Gerard Vàzquez estrena Els antiquaris 18/02/2011
Premis: Lluïsa Cunillé, Premi Born 2010 20/11/2010
Comença el Novembre Vaca 2010 04/11/2010
Homenatge, tot un mes, al mestre Ricard Salvat 04/11/2010
Premis: Daniela Feixas, Premi Crèdit Andorrà de Teatre 2010 28/10/2010
Un text d’Emili Corral a la Nau Ivanow 20/10/2010
Gerard Guix a la Mostra de Teatre 19/10/2010
Festivals: Narració Oral de Barcelona 18/10/2010
Votacions teatrals: Premis Butaca’2010 01/10/2010
Estrena: Misteri de dolor (TNC) 01/10/2010
Festivals: el Temporada Alta 2010 comença avui 01/10/2010
Presentació de la Mostra de Teatre 2010 01/10/2010
Círcol Maldà: Presentació Temp. 2010/2011 30/09/2010
Cites: Fira del Llibre d’Ocasió (Barcelona) 24/09/2010
Presentació de Misteri de dolor (TNC) 22/09/2010
TNC: Presentació Temp. 2010/2011 17/09/2010
Teatre Tantarantana: Presentació Temp. 2010/2011 13/09/2010
Teatre-document: La Setmana Tràgica (1909) 11/09/2010
Espai Brossa: Presentació Temp. 2010/2011 08/09/2010
Teatre Lliure: Presentació Temp. 2010/2011 03/09/2010
La Villarroel: Presentació Temp. 2010/2011 01/09/2010
Teatre Romea: Presentació Temp. 2010/2011 31/08/2010
La revista TeatreBCN plega 30/08/2010


267.jpg
Foto: Isart


20/05/2011

Teoria de catàstrofes, de Toni Cabré, al Teatre Gaudí


Del 20 de maig al 26 de juny del 2011 l’obra Teoria de catàstrofes (Pagès Editors, Lleida, setembre del 2004) de Toni Cabré (Mataró, 1957) es representa al Teatre Gaudí de Barcelona. La fitxa artística i tècnica bàsica és la següent: Moisès Maicas (direcció), Laura Aubert, Abel Coll i Òscar Intente (intèrprets), Pep Gàmiz (disseny de llums i so, espai escènic), Helena M. Gadea i Roxana Díaz (producció executiva). L’obra, estructurada en quatre parts, que transcorre damunt d’un pont d’autovia seccionat per un aiguat, té tres personatges ben concrets: Ella (de 26 anys), Oriol (de 42 anys) i Roger (de 53 anys).L’obra dóna consells ben bons. El personatge de l’Oriol ens diu (2004:48): «Molt bé... Agafa-t’ho amb calma... Reposa...Però no renunciïs a la teva vida. Avui he vist com recalculaves, saps. Em moria de son però m’hi he fixat. El teu rigor, la teva rapidesa, la teva competència...».


Links relacionats:
www.escriptors.cat/autors/cabret/pagina.ph...
www.teatregaudibarcelona.com


amunt


265.jpg
Foto: Isart


18/05/2011

Concurs Inicia’t 2011: comencen les lectures dramatitzades


Els dies 18 i 25 de maig, i el dia 1 de juny del 2011, es llegiran a Badalona, a l’Espai Betúlia (vegeu foto d’arxiu, de l’entrada de l’edifici, de l’octubre del 2007), les tres obres finalistes —sobre un total de 16 obres presentades a concurs— del IV Concurs de Teatre Breu Inicia’t. El jurat, format per Andreu Solsona, Neus Viñas, Cati Teixidó, Marc Torrecillas, Joan Puche, Felicitat Comas i Natàlia Isern, com a secretaria, ha escollit per a la recta final del premi les següents obres: Deriva en altasal, L’honorable matarrates (de l’autor amb pseudònim Senyories) i L’insomne (de l’autor amb pseudònim Alceste). La lectura, pública, permet votar per decidir quin serà el guanyador final del premi. Per tenir més detalls de l’ordre i dia de lectura de cada text, que cau sempre en dimecres, cal visitar el web dels Amics del Teatre Zorrilla (l’enllaç primer que proposem).


Links relacionats:
www.escena.cat/badalona/index.php
badalona.cat/portalWeb/badalona.portal?_nf...


amunt


266.jpg
Foto: Isart


04/05/2011

Zeyneb Farhat: conferenciant a Barcelona


La periodista i organitzadora teatral Zeyneb Farhat (Tunis, 1957) ha participat —en francès, però si calia també en un perfecte anglès— al seminari «Art i mobilització a la Mediterrània», organitzat per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i l’Arts Santa Mònica, amb la col•laboració de Can Xalant (Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró). Farhat és membre fundadora de la xarxa «Danser dans le bassin méditerranéen» i des del 1987 és la directora encarregada de la programació, premsa i relacions públiques de l’espai El Teatro, centre d’art i creació independent a Tunis. L’Espace El Teatro fou el primer lloc nascut per a l’art i la creació a Tunísia; el fundà el dramaturg, director teatral i comediant Taoufik Jebali l’octubre del 1987. El dimecres 4 de maig del 2011, Farhat, a la sessió primera del seminari, ha explicat que cap partit (ni els de dretes ni els d’esquerres) té articulat un programa cultural i que als artistes se’ls vol només per fer coses ben innocents, bàsicament actes d’animació. Els artistes tunisians són ara en un moment d’impuls cultural, en un moment en què es demana «feina» i «creativitat». L’Espace El Teatro viu del seu propi treball, fa 24 anys que existeix. Durant els temps de censura, indica Farhat, «ens vam divertir molt, amb dolor o sense» perquè treballaven amb codis i esquivant la censura, tot i que «com a persones, ciutadans, sí que vam sofrir: per exemple, se’ns va prohibir rebre la societat civil». Farhat té un caràcter ben optimista, és la seva manera de ser, ens explica. Pensa que la revolució d’ara és la de debò, la seva. No hi ha una pura revolta, una posada en caos sense necessàriament mutacions, sinó «un gir intensíssim global» tunisià, que algunes veus reduccionistes europees han catalogat purament de «transició democràtica». Farhat ha demanat que Europa es faci un esforç per estudiar la història àrab («jo sé ben bé la diferència entre un espanyol pre-36 i l’espanyol post-36»), perquè hi ha una ignorància que avui ja no es pot permetre, i més encara quan les noves tecnologies de la informació poden aportar ràpidament continguts a un camp d’estudi. També ha criticat que els seus espectacles teatrals no es prenen seriosament si no tenen l’ingredient temàtic de l’opressió, o sigui, un dels grans tòpics àrabs. Farhat ha indicat que des de fa dos anys treballen amb la paraula «laïcitat», la qual cosa feia por perquè es confonia «laïcitat» (separació de poder religiós i poder estatal) amb «ateisme» (negació de Déu). Aquesta defensa de la laïcitat és el seu combat actual, que inclou també la demanda d’espais (antics locals del partit, etc.) per al desenvolupament de les arts i la cultura a les terres tunisianes.


Links relacionats:
www.elteatro.net
www.iemed.org


amunt


264.jpg
Foto: Isart


02/05/2011

El Layret de Maria Aurèlia Capmany a escena


Amb motiu de la commemoració del XXè aniversari de la mort de Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) la Fundació Romea ofereix el dilluns 2 de maig del 2011 (a les 20 h) al Teatre Goya (carrer de Joaquin Costa, 68) la lectura dramatitzada de la seva excel•lent obra Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. Actuen Ferran Frauca, Miquel Gelabert, Marisa Josa, Josep Minguell, Carles Sales, Carme Sansa, Xavier Serrat i Toni Sevilla, sota la direcció de Josep Anton Codina. En una línia similar, cal recordar que Carles Maicas i Toni Grané van recuperar aquest abril del 2011 una altra obra capmanyiana, Vent de garbí i una mica de por, a la Sala Cabanyes, a Mataró, fent pujar a escena 19 intèrprets. Històricament, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret s’estrenà per primer cop el 21 de novembre del 1970 a Terrassa (nòmina actoral: Jordi Teixidor, Ramon Teixidor, Feliu Formosa, Jaume Melendres, Miquel Rodamilans, Joan Rendé, Maria Plans i Pilar Codina) i, posteriorment, es presentà a Berga el dia 2 d’abril del 1976 (nòmina: Maria Josep Arenós, Maria Jesús Andany, Feliu Formosa, Ramon Teixidor, Francesc Lucchetti, Josep Minguell i Xavier Serrat). L’any 1992, també per homenatjar Maria Aurèlia Capmany, l’Institut del Teatre i la Diputació de Barcelona la van oferir el dia 1 d’octubre (nòmina: Maria Jesús Andany, Carme Sansa, Pep Tosar, Gabriel Renom, Manuel Dueso, Ramon Teixidor, Jordi Teixidor, Xavier Serrat). En totes tres ocasions —com ara, al 2011—, la direcció la signà Josep A. Codina. A la presentació signada per Guillem-Jordi Graells que va editar l’Institut del Teatre l’any 1992, se’ns explica (2002:7): «De fet, el Layret respon a la influència simultània de dues fórmules teatrals ben de l’època, i fortament connectades en els seus orígens i mecanismes: els living newspapers i el teatre-document, que durant les dècades dels seixanta i els setanta van propiciar l’aparició d’un cert nombre d’experiències textuals i/o escèniques en el teatre independent català, amb una doble funció —que tant podia presentar-se per separat com en combinació—: la recuperació del nostre passat històric i la difusió d’idees polítiques. El Layret pertany de ple a les peces generades amb aquest doble motiu, ja que el rescat de la memòria col•lectiva no era provocat per cap motiu triomfalista o autocomplaent, sinó per l’exemplaritat, la lliçó o la proposta que el personatge continuava representant en aquells moments de crisi final del règim franquista i d’augment del combat obrer i popular.» Aquest text teatral, sòlid i esplèndid, on actuen 6 homes i 2 dones, que raja deliciosament sense compartiments per actes o escenes, va exigir una intensa tasca d’investigació prèvia que va incloure el buidat d’una llarga llista de periòdics (La Lucha, La Revista, La Tralla, Iberia, La Barricada, El Progreso, La Veu de Catalunya, Tramontana, Día Gráfico, La Vanguardia, La Publicidad, Solidaridad Obrera, La Humanitat, El Federalista, El Poble Català, Revista Blanca, La Noche). En un moment de l’obra, el personatge Home 2 (de fet, parla Layret), diu (2002:50): «No em fan por les paraules, senyor Pla. Els polítics hem de viure de realitats, de fets. I més els homes d’esquerra, que fins ara hem descuidat l’acció per l’idealisme. D’aquí la manca d’autoritat dels homes d’esquerra i la força de les dretes. Cal que els homes d’esquerres no facin la ridícula batalla permanent per una paraula més o menys en els programes i actuïn, de manera directa, damunt del país, que el que vol són realitats vives i decisives.». Conclusió de tot plegat: el bon teatre és sempre plenament vigent i no perd mai la seva força, i ens esquitxa a través del seu crit antic però ardent.


Links relacionats:
www.irla.cat/documents/BEN-layret.pdf
www.escriptors.cat/autors/capmanyma/obra.p...


amunt


263.jpg
Foto: gentilesa Dani Pascual


30/04/2011

Teatre religiós de l'autor Mateu Janés a Molins de Rei


Molins de Rei, com cada any, acull el muntatge escènic de La Passió. L'espectacle es basa en el text de Mateu Janés i Duran (1896-1974) i la direcció la signa l'actor Quimet Pla (Olesa de Montserrat, 1950). Es podrà veure al Teatre de la Joventut Catòlica (plaça de Mercè Rodoreda, 1) el dissabte 30 d'abril, diumenge 1 de maig i el cap de setmana del dissabte 7 i diumenge 8 de maig del 2011, a les 6 de la tarda.


Links relacionats:
lapassiodemolinsderei.cat/autor.html


amunt


259.jpg
Foto: M. Josep R. Lucas


29/03/2011

Pereyra i Suñé a la Nau Ivanow


El muntatge Allà on et trobis, de la companyia Chroma, es representa a la Nau Ivanow el dimarts 29 de març del 2011. Entre la nòmina, destaquem la presència de Neus Suñé, excel•lent creadora gestual, i del polifacètic i sòlid actor Òscar Bosch (integrant de la cia. Dei Furbi, de Gemma Beltran). Pel que fa a Chroma, el grup es fundà l'any 2002. Les seves creacions desdibuixen les línies de separació entre el teatre, la dansa i la performance, sota la direcció de Melina Pereyra i Juan Pablo Miranda. Chroma està formalment integrada per Neus Suñé (a la foto, a la roda de premsa de l’any 2004, quan participà al muntatge Eterno, de Marta Carrasco), Melina Pereyra, Juan Pablo Miranda, Pedro Zlachevsky, Marta Teixidó, Ricard Soler i Paula Jiménez, intèrprets formats en ben diverses disciplines (interpretació, direcció teatral, dansa, cant, màscara). Pereyra (Córdova, Argentina, 1974), puntal dintre del grup, és actriu, dramaturga i directora teatral. Ha rebut el mestratge de, per exemple, Lluís Hansen, Rafael Spregelburg, Toni Cots, Victoria Szpunberg, Carol López, Javier Daulte, Sol Picó, Gabriela Izcovich i Manuel Lillo. És autora de les obres: Flipando en colorines, Superpoderosas en chupate esa laguna, Andrea Puma, Enamorado hasta los pelos, Entrevista atrevida.


Links relacionats:
neussune.blogspot.com
melinayjuan.wordpress.com


amunt


261.jpg
Foto: gentilesa Fundació Romea


27/03/2011

27 de març: Dia Mundial del Teatre (2011)


El Dia del Mundial del Teatre es va consolidant any rere any i ja és tot un referent. Enguany, gràcies a la col•laboració del Gremi de Flequers de Barcelona, s’ha creat el Pa del Teatre, ideat pel forner Albert Iglésias i el cuiner Òscar Teixidó. El Pa del Teatre es podrà comprar els dies 25, 26 i 27 de març a totes les fleques agremiades al Gremi de Flequers, així mateix distingits restaurants l’inclouran a la seva carta. Actrius i actors seran presents a forns de la ciutat el dissabte 26 de març (franja horària: 12-13 h) i oferiran als compradors del Pa del Teatre entrades amb un 50% de descompte per a les funcions del diumenge 27 de març (una part dels ingressos de la venda es destinaran a la Fundació Esclerosi Múltiple). L’acte central de celebració del Dia Mundial del Teatre tindrà lloc el diumenge 27 de març, a les 13 h, davant de la façana del Teatre Arnau, a la plaça Raquel Meller de Barcelona. Consistirà en la lectura del Manifest del Dia Mundial del Teatre de Jessica A. Kaahwa, a càrrec de l’actriu Anna Lizaran; la lectura del Manifest de l’Associació i Directors Professionals de Catalunya de Jordi Dauder, que llegirà Joan Maria Gual; la representació del monòleg La gana, per Joan Pera; i, coordinat per Xavier Albertí, l’escenificació d’Enric Majó d’un fragment de Paral•lel, i la interpretació musical de Maria Hinojosa, acompanyada al piano per Efrem García, del cuplet Besos fríos, amb lletra de Rosendo Llurba i música de Modesto Romero. Com a cloenda s’oferirà un vermut amb la degustació del Pa del Teatre als jardins dels Horts de Sant Pau. Aquest diumenge 27, a les 10.45 h, Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya, anirà al forn Crustó (carrer de València, 246) i simbòlicament l’atendran els actors Abel Folk i Lloll Bertran. El dilluns 28 de març, a les 20 h del vespre, al Teatre Romea, amb la conferència Teatre, imatge, paraula, a càrrec del poeta, escriptor i crític literari Pere Gimferrer, acte organitzat per la Fundació Romea per a les Arts Escèniques.


Links relacionats:
www.adetca.cat/media/pressdoc/3118F/01_021...


amunt


262.jpg
Foto: Isart


27/03/2011

Molière torna al Poble Nou, via Nicasi Camps


El dramaturg Nicasi Camps (Terrassa, 1931) és l’autor de l’adaptació (1975) de Les dones sàvies (Les Femmes savantes, 1672) del parisenc Molière (1622-1673) que s’ha pogut veure el dissabte 26 i el diumenge 27 (vegeu foto) de març del 2011 al Centre Moral i Cultural del Poblenou (“Sala Poblenou”, c/ de Pujades, 176-178, Poble Nou, Barcelona). La Secció de Teatre del Centre ha presentat un muntatge —sobre la hipocresia, l’amor, els anhels i desficis intel•lectuals, les reivindicacions femenines, i els intel•lectuals pedants i maliciosos— elegant, imaginatiu, àgil i engrescador sota la direcció d’Esther Rodríguez, que fa una picada d’ullet directa a Molière (un retrat del dramaturg, fet del pintor Charles-Antoine Coypel que avui és a la novaiorquesa Granger Collection, presideix l’escena, tota l’estona). Aquesta obra, en què Philaminte i Bélise volen ser dones sàvies, forma part del repertori del centre, que el novembre del 1976 la representà al Teatre Romea (adapt.: N. Camps), que la repetí l’any 1979, i que tornà a fer-la la temporada 1984/85 —hi intervenia l’actriu Cristina Dilla, recordem. Enguany hem gaudit amb aquesta nova posada en escena, on el nivell interpretatiu de tot l’elenc ha estat més que notable. La nòmina actoral ha estat constituïda per: Roger Borrull (Julià, servent de Vàdius), Núria Recasens (Martina, serventa i cuinera de la casa), Elisenda Borrull (Armanda, filla gran), Alícia Olivé (Enriqueta, filla petita que festeja amb Leandre), Roger Corredera (Leandre, possible promès d’Enriqueta o bé d’Armanda), Josep Casanova (Cristòfol/Chrysale, burgès materialista i pare de família, espòs de Filomena), Natàlia Colet (Filomena/Philaminte, mare de família, dona sàvia, anhelosa de coneixements), Teresa Navarro (Beneta/Bélise, germana de Cristòfol, dona pro solteria), Francesc Vidal (Trisontier/Trissotin, poeta madur interessat i pedant), Agus Giralt (Vàdius, altre poeta pedant) i Manel Soler (el Notari). Cal destacar, en especial, les dots gestuals, vocals, musicals i de presència escènica que imposa la matriarca de la casa, així doncs l’actriu Natàlia Colet (Philaminte/Filomena). Pel que fa a l’equip tècnic, cal mencionar tothom perquè el muntatge tenia força volada: Montserrat Segura (teclats durant la representació, direcció musical), Carles Ibáñez (coreografia), Antoni Roig (supervisió general i lletra de les cançons, conjuntament amb Nicasi Camps), Josep Cots (música), Josep Navarro (escenografia), Andreu Aldea (il•luminació), Enric Casanovas (so), Mercè Oltra i Teresa Navarro (vestuari), Mercè Masjuan i Cristina Campoy (maquillatge), Magda Sió (perruqueria), Cèlia Encinas i Lourdes Mas (transpunts), Anna Bedmar i Jesús García (assessorament), Ascensió Vallespín (ajudantia de direcció), Roc Olivé (disseny del dibuix del programa), Caterina Clos (música per a l’assaig) i Antonio (suport d’entrada i distribució per la sala). Nicasi Camps i Pinós, l’adaptador de l’obra, saludà, féu un petit parlament i es va fer una foto amb els actors i tècnics al final de la representació, a dalt de l’escenari, el diumenge 27. A banda de Molière, Camps també ha adaptat, per exemple, obres de l’humorista Jaume Perich (Autopista, que amb el nom de Pastichet-Perich, s’estrenà a mítica La Cova del Drac, amb actors professionals), de Calderón de la Barca, Jean Cocteau, Josep M. Folch i Torres, Goldoni, Pirandello, Robert Robert (Barcelona, 1830 - Madrid, 1873), Shakespeare, Sòfocles i Oscar Wilde.


Links relacionats:
www.elcentrepoblenou.cat/SECCIONS/teatre.h...
bac-francais.hyadex.fr/ecrivains/moliere/l...


amunt


260.jpg
Foto: Isart


23/03/2011

La Petite Sof actua al Macondo Bar


La Petite Sof ens sorprèn dimecres nit (vegeu foto), al Macondo Bar (metro: Camp de l’Arpa). Durant aproximadament cinquanta-cinc minuts ens ofereix “Josefa Pintelhos”, un xou tendre, còmic, musical, que busca la complicitat del públic. Comprovem que té una bona veu i canta deliciosament temes en francès i anglès. Amb força, ganes, esperit de revolta i superació, una veu poderosa ens transporta al món de la cançó francesa i gaudim d’una hora francament agradable. Marxem tot savent que ens ha mig dedicat la cançó —que canta acompanyada del seu acordió, rotundament còmplice i astut— Padam, Padam de l’Édith Piaf i que ens ha deixat tastar el seu elixir Pintelhos. Com ella, el licor és ben digestiu i deixa bon gust de boca. Repetirem.


Links relacionats:
www.myspace.com/lapetitesof
www.myspace.com/barmacondo


amunt


258.jpg
Foto: M. Josep R. Lucas


18/03/2011

Nous espais escènics: La Seca


El divendres 18 de març del 2011 Hermann Bonnín i Jesús Julve “Hausson” van presentar a la premsa el nou espai escènic La Seca-Brossa Espai Escènic (carrer dels Flassaders, 40, Barcelona). Des del carrer de la Princesa, a mà dreta, després de sobrepassar el carrer de Montcada, neix el carrer on s’ubica aquesta nova sala que encetarà les seves activitats teatrals i parateatrals (titelles, ombres xineses, cabaret) i interdisciplinàries aproximadament quan arribin les festes de la Mercè de la Ciutat Comtal, el setembre del 2011. Brossa, Palau i Fabre, Robert-Houdin seran els inspiradors i estendards de la sala. Bonnín indicava, en l’acte inaugural –que va incloure un enterrament simbòlic d’un bagulet amb elements documentals, brossians i pecuniaris actuals– que “la sala ha de fer del conflicte, un valor”. O sigui, el compromís amb el barri, amb el territori i amb el país torna a ésser-hi, tal com passava amb el Brossa Espai Escènic –que espera l’arribada d’alguna entitat que vulgui preservar el local, la seva memòria i tal vegada la seva funcionalitat–. En aquest dia de celebració, va intervenir també el periodista, asssagista i cronista de la ciutat Lluís Permanyer (Barcelona, 1939), que darrerament ha publicat L’esplendor de la Barcelona burgesa (Angle, 2008) i El Molino, un siglo de historia (Angle, 2009) i que havia entrevistat extensament Brossa (La Campana, 1999). L’arquitecta que ha dirigit la remodelació de l’edifici de La Seca –antiga fàbrica de moneda barcelonina, datable del 1441–, Meritxell Inaraja, també hi era present, i l’Ajuntament de Barcelona, a través de Jordi Martí. La Seca, de propietat municipal, oferirà 976 m2 repartits en tres pisos. A la planta baixa s’hi ubicarà la sala gran (vegeu foto, d’aquest dia inaugural) de teatre (aforament aproximat: 120), al pis primer hi haurà la sala d’exposicions-botiga i el bar-restaurant amb terrassa interior, i al pis segon s’hi ubicarà la sala petita (aforament aproximat: 50), una mediateca i les oficines. La coordinació i gestió de La Seca l’assumeix Sílvia P. Aspiroz. Entre els assistents a l’acte, vam poder veure Damià Barbany, Sabine Dufrenoy, Joan Maria Gual, Jordi Coca, Jordi Font (IT) i Jordi Jané. Com a recordatori de la planta del Brossa –que deixarà de funcionar–, oferim un enllaç electrónic.


Links relacionats:
www.laseca.cat
www.artenetsgae.com/mire/flash/plano.asp?n...


amunt


256.jpg
Foto: Isart


15/03/2011

Obituari: mor el dramaturg Jordi Teixidor


Jordi Teixidor i Martínez (Barcelona, 1939-2011), l’autor de la mítica obra El retaule del flautista del Teatre Capsa i de l’època Garsaball, ha mort als 71 anys. Com a autor teatral ens llega, entre altres, les obres El retaule del flautista (1968), Dispara, Flanaghan (1975), La ceba (1987), Residuals (1992) o Führer (2001). Va fer, també, adaptacions: Mirandolina, de Goldoni (1983), El joc de l'amor i de l'atzar, de Marivaux (1986). En el camp assagístic, escrigué El drama, espectacle i transgressió (1988), L'estructura del drama clàssic (2002). En el gènere de la narrativa, per exemple, Marro (1989), A.B. Magnus (1995), i Cromos (2000). Entre les darreres vegades que els seus textos van pujar a escena, recordem, en aquesta última dècada: La ceba (Artenbrut, maig del 2001, dir. Joan Raja), La ceba (Centre Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui, àmbit amateur, abril del 2005, Grup Tàndem), El retaule del flautista (Teatre El Centre de Gràcia de Barcelona, àmbit amateur, juny del 2005), Magnus (Sala Beckett, desembre del 2005, dir. Oriol Broggi, cicle “L’alternativa dels Setanta”), El retaule del flautista (Casal de Calaf, àmbit amateur, agost del 2010,dir. Neus Quer). El juliol del 2006 el Canal 33, dintre del programa “Estiu de teatre” va emetre la seva obra El retaule del flautista.


Links relacionats:
www.escriptors.cat/autors/teixidorj/
cultura.gencat.net/ilc/qeq/FitxaAutors.asp...


amunt


255.jpg
Foto: Isart


14/03/2011

Preparació del centenari: Institut del Teatre (1913-2013)


L’IT celebrarà l’any 2013 el seu centenari; el macroprojecte estarà comissariat pel dramaturg i erudit Jordi Coca (Barcelona, 1947). S’estan articulant tot un conjunt d’actes per celebrar l’efemèride: exposicions, trobades, conferències, publicacions. Entre les activitats programades s’hi inclouen les trobades internacionals de la International Federation for Theatre Research (IFTR) i la International School of Theatre Anthropoloy (ISTA), la tercera edició de l’Scanner (Jornades de Reflexió sobre la investigació en les Arts Escèniques), unes conferències sobre Adrià Gual (1872-1943) amb motiu dels setanta anys de la seva mort, i un projecte de Recerca sobre les Arts Escèniques Catalanes (PRAEC). El 2013 serà justament l’Any del Teatre, a Barcelona.


Links relacionats:
www.comedia.cat/proyectos/docu/idt_dossier...
scanner.institutdelteatre.cat


amunt


254.jpg
Foto: Isart


08/03/2011

Una dramatúrgia de Miquel Pujadó per a Pizan i Eiximenis


La Fundació Romea va oferir el dimarts 8 de març del 2011 en col•laboració amb l’Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona (IRCVM) la lectura dramatitzada titulada La querella de les dones, un tast del debat filosòfic, teològic, polític i literari que va començar a produir-se a les darreres dècades del segle XIV per la suposada inferioritat de gènere, de les dones. Pel matí es va portar a terme al Paranimf (vegeu foto) de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, a la Plaça de la Universitat; per la tarda, l’acte es repetiria, aquest cop al Teatre Romea. En el Dia de la Dona Treballadora (tot conmemorant, en realitat, el centenari d’aquest dia simbòlic i alhora el vuitantè aniversari del sufragi universal a Espanya), aquesta activitat escènica amb direcció de Carme Portaceli i dramatúrgia del compositor, cantant i escriptor Miquel Pujadó (a la foto, en una de les seves intervencions musical a la lectura) justament volia destacar la importància de l’obra de Christine de Pizan (Venècia 1363 - Poissy, França, 1420), poetessa i prosista, considerada una de les pioneres en la defensa dels drets de la dona i autora de La ciutat de les dames (1405), obra considerada un precedent de la literatura feminista. Després de les presentacions protocolàries de la doctora Lourdes Cirlot (vicerectora cultural) i del doctor Carles Mancho (director de l’IRCVM), la lectura d’una hora aproximada de durada, va permetre la lluita de gèneres, de lúcides argumentacions i hàbils rèpliques, a través del treball escènic de l’actor Manel Barceló (a la trona esquerra del públic) i de l’actriu Montse Esteve (a la trona dreta). Miquel Pujadó, present al muntatge a través de la seva guitarra, articulà una dramatúrgia que imagina el diàleg fictici entra Pizan i el teòleg i filòsof Francesc Eiximenis (Girona, 1327 - Perpinyà, 1409), autor entre altres obres de Lo Llibre de les dones (1494) sobre normes de vida cristiana per a donzelles, casades, viudes i religioses. La selecció de textos l’efectuà l’IRCVM, a través dels seus investigadors Teresa Vinyoles, Lola Badia, Mireia Comas i Eva Izquierdo.


Links relacionats:
www.fundacioromea.cat
www.ub.edu/web/ub/ca/universitat/coneix_la...


amunt


257.jpg
Foto: Isart


08/03/2011

Nit Lorca-Meisner a la Nau Ivanow


Els dies 8 i 9 de març del 2011 l’espectacle Noche Lorca (La raíz del grito), amb direcció de Susana Bas, Blanca Martínez i Jorge-Yamam Serrano, es va poder veure a la Nau Ivanow. Altament emotiu, magnífic, aquest muntatge de llarga durada feia pujar a escena tres músics, una ballarina i vint-i-sis intèrprets: Òscar Bosch (a la foto, en primer terme, de blanc), Pedro Herreros, Ángel Galan, Yoeri de Bruyn (un “Pepe el Romano” ben divertit i egòlatra, belga i amb guitarra), Mercè Espalleta, Manoli Nieto, Rakel Ezpeleta, Pep Duran (Anaglifos), Maribel Ibarz, Carla de Otero, Paola Gadea, Josep Antoni Lej, Aina de Cos, Laura Alejandro, Carmen Flores, Jorge-Yamam Serrano, Cristina Gámiz, Gemma Badia, Susana Bas, Blanca Martínez, Emilia Ruiz, Jordi Duran, Sonia Sobrino, Eduardo Telletxea, Pau Sastre, Amaya Mínguez i la gestual Neus Suñé. La música en directe l’oferien Marc Guirado (guitarra flamenca), Yoeri de Bruyn (violoncel) i Roberto Serrano (calaix flamenc). Els fragments textuals de Lorca se succeïen o interconnectaven, deliciosos, rotundament bells i commovedors, a través del filtre de la tècnica Meisner. Tots els intèrprets varen estar esplèndids. El públic, constituït durant dos dies com a petit comité privilegiat d’aixecades (i meritòries) complicitats escèniques, va rebre unes actuacions sensacionals i una dramatúrgia exquisida, que perduraran molt temps a la nostra memòria.


Links relacionats:
www.pedroherreros.es
www.jorge-yamam.com


amunt


253.jpg
Foto: Isart


27/02/2011

L’analfabeta, amb dramatúrgia de Saumell i Batllori, a Vilafranca


Esplèndida -reflexiva, polemitzadora, paròdica, nostàlgica, gèlida, o emocionada en funció del moment de l’obra-, l’actriu Eva Saumell (Vilafranca del Penedès, 1973), després d’haver presentat el muntatge L’analfabeta al Versus Teatre (prèviament i breu, ho havia fet a la tarragonia Sala Trono, i al Centre Cívic Drassanes), l’ha exhibit ara, el diumenge 27 de febrer del 2011, a la localitat on va néixer. Horsdutemps, o sigui, Eva Saumell i Laura Batllori –que també signa la direcció escènica–, ha articulat un discurs escènic a partir de la narració autobiogràfica punyent (L'analfabète, Editions Zoé, 2004; traduïda per Montserrat Solé Serra al català al publicar-la Laertes el març del 2005, i editada en espanyol el 2006 per Obelisco) de l’hongaresa Agota Kristof (Csikvand, 1935) sobre l’exili, la llengua i l’escriptura, la supervivència dels refugiats, la inadaptació, els aprenentatges i els vincles humans. Entrant en els detalls biogràfics, Kristof, als 21 anys, quan l’exèrcit soviètic va reprimir la insurrecció de Budapest, va abandonar clandestinament Hongria amb el seu marit i la seva filla nascuda de poc. Va arribar a Suïssa –com a refugiada, doncs– el 1956, on treballaria en una fàbrica de rellotges. Aquesta feina la va combinar amb l’escriptura, primer en hongarès i després en francès. El 1987 es va donar a conèixer amb la seva primera novel•la, El gran quadern (Le Grand Cahier), que rebè el premi del Llibre Europeu. A continuació va crear La prova (La preuve; Seuil,1988) i La tercera mentida (Le troisième mensonge; Seuil, 1991), novel•la que va obtenir el Prix du Livre Inter el 1992. Cal apuntar que Kristof, però, també té escrites obres específicament de teatre, com ara: L’heure grise ou le denier client (en francès, publicada per Seuil l’any 1998 i un any després, en italià, per Einaudi; el 2000 en català gràcies a l’editorial La Magrana i al traductor habitual de Kristof, Sergi Pàmies) o Le Monstre (Seuil, 2007). D’estil sintètic com Irène Némirovsky però més crua en les seves reflexions i ironies, Kristof a la breu L’analfabeta –té 52 pàgines– ordena els seus records a través d’onze parts o capítols. L’escenificació de Saumell i Batllori, molt fidel al text i al clima del relat autobiogràfic, recupera textos com ara el següent del capítol primer, titulat Els inicis: «de molt petita, gairebé sense adonar-me’n i absolutament per atzar, vaig contraure la incurable malaltia de la lectura» (2005:11). En seu del capítol segon (De la paraula a l’escriptura), on apareix el germanet de la protagonista, en Tila, tres anys més petit, i l’altre germà, en Yano, un any més petit que la protagonista, llegim: «Les ganes d’escriure començaran més tard, quan els núvols de cotó fluix de la infància s’esquincen, quan arribaran els mals dies i arribaran els anys dels quals jo diria: “No m’agraden”.» (2005:16). El capítol tercer (Poemes), ens introdueix l’episodi biogràfic de la vida a l’internat, on hi ingressa la protagonista als catoze anys, per rebre allotjament i manutenció a càrrec de l’Estat: la redacció de poemes seran un sistema d’alliberament. El capítol quart (Pallassades) succeeix als anys cinquanta i continua la vida a l’internat: «Si les hi he de deixar, emm quedo al llit tres dies per culpa del sabater. El que no puc és dir a la directora de l’internat que no tinc sabates de recanvi per anar a l’escola. Li dic que estic malalta i em creu perquè sóc una bona alumna.» (2005:22). O bé: «La meva especialitat és la imitació de professors. Al matí, representem els esquetxs en algunes classes; l’endemà, en altres. El preu de l’entrada és l’equivalent al preu d’un dels croisssants que la bidell ven a l’hora del pati.» (2005:23). Al capítol cinquè (Llengua materna i llengües enemigues) indica que l’alemany li recordava la dominació austríaca i que per l’ocupació militar el rus va passar a ser la llengua obligatòria a les escoles, i també que a hores d’ara el francès li està eliminant la seva llengua materna. El capítol sisè (La mort de Stalin) recorda l’òbit de Stalin (març del 1953): «A Romania encara compten morts; a Hongria, n’hi va haver trenta mil el 1956. El que no es podrà mesurar mai és el paper nefast que la dictadura ha exercit sobre la filosofia, l’art i la lteratura dels països de l’Est» (2005:31) i expressa l’admiració de Kristof per Thomas Bernhard, que «viurà eternament per servir d’exemple a tots els que tinguin la intenció de ser escriptors» (2005:32). El capítol setè (La memòria) relata l’odissea infernal de travessar il•legalment les fronteres i el vuitè (Desterrats) rememora com el sistema (Viena, Lausanne, Zuric) dóna sortida al problema dels refugiats. Al capítol novè (El desert) segueix l’odissea (vida a Valangin i feina a una fàbrica de rellotges de Fontainemelon): «És aquí que comença el desert. El desert social i el desert cultural. A l’exaltació dels dies de la revolució i de la fugida se succeeixen el silenci, la buidor, la nostàlgia dels dies en què teníem la sensació de participar en alguna cosa important, històrica i tot potser, l’enyor del país i l’enyor de la família i els amics.» (2005:42). Al capítol desè (titulat Com es torna algú escriptor?) Kristof ens recorda que la seva primera obra de teatre interpretada (John et Joe) es va representar en un bar, el Cafè du Marché, de Neuchâtel i que, dos anys després, es va estrenar una altra de les seves obres al Teatre de la Tarentule, a Saint-Aubin. I, per exemple, que entre el 1978 i el 1983 la Ràdio Suïssa Francòfona estrenà cinc obres seves, ara ja amb actors professionals. A l’últim capítol (que dóna nom al llibre), Kristof ens assenyala que «Cinc anys després de l’arribada a Suïssa, parlo francès, però encara no el llegeixo. Em converteixo en una analfabeta. Jo, que als quatre anys ja sabia llegir.» (2005:50). Finalitzades les quatre pinzellades sobre el relat, cal dir, doncs, que aquesta programació al Teatre Cal Bolet –el recinte és ben a prop de les rambles vilafranquines, i a dos minuts de l’estació– ha permès, doncs, gaudir del treball formidable d’aquesta actriu polifacètica, habilidosa tant en el registre de la comèdia com en el dramàtic, que ens ofereix un monóleg d’uns cinquanta-cinc minuts de bells i colpidors resultats, on l’espai escènic i l’utillatge esdevenen sintètics i encertats, plens de sorpreses simples, igual que passa amb la vida. Bosses de cartró, llibres, una taula i una cadira, cordills, fruita, terra, són alguns dels punts de partida d’aquest espectacle que dissortadament va passar desapercebut per a la crítica barcelonina. Antològica l’escena còmica imitadora de Stalin i antològica la dramàtica escena cítrica en què la Saumell/Kristof rep un diumenge, a la caserna, espectadors de futbol que regalen xocolata i taronges, la qual cosa «ja no recorda els camps de concentració, sinó més aviat el zoo» (2005:39), que diu Kristof.


Links relacionats:
www.youtube.com/watch?v=bcSHcfxdCaw&featur...
www.elpais.com/articulo/semana/interesa/li...


amunt


252.jpg
Foto: Isart


18/02/2011

Gerard Vàzquez estrena Els antiquaris


El dramaturg català Gerard Vàzquez (Barcelona, 1959) fa temporada al Teatre Gaudí amb la seva comèdia mafiosa Els antiquaris –tot just se n’havia fet una lectura al mateix teatre, amb direcció del propi autor, l’agost del 2009. Amb una nònima formada per Sílvia Aranda (Anna Caspelino), Abel Coll (Guzmán), Karme Màlaga (Monique), Josep Minguell (Ernest Caspelino/Ferran), Gal Soler (Ivo Caspelino) i Sergi Vallès (Joelot), la direcció d’aquest muntatge -d’unes dues hores de durada- que incorpora homenatges textuals a diferents autors i també cançons recitades la signa Ever Blanchet, i l’escenografia Néstor Rubé. El Teatre Gaudí ha rescatat una obra polèmica i contemporània que, en principi, havia constituït un encàrrec dramatúrgic del Teatre Lliure a Vàzquez (a partir del tema de la rivalitat i confrontació entre Espanya i Catalunya) però que s’optà finalment per no fer-lo pujar a escena. Del 18 de febrer al 10 d’abril del 2011.


Links relacionats:
www.teatregaudibarcelona.com
www.salabeckett.cat/autors/vazquez


amunt


251.jpg
Foto: Isart


20/11/2010

Premis: Lluïsa Cunillé, Premi Born 2010


L’esplèndida, personalíssima i prolífica dramaturga catalana Lluïsa Cunillé (Badalona, 1961) ha guanyat el XXXV Premi Born de Teatre 2010, amb l’obra El temps. El jurat estava format per: Joan Arrom (gestor cultural i investigador teatral), Esteve Miralles (escriptor, traductor i professor), Magda Puyo (directora, dramaturga i professora de l´Institut del Teatre), Mercè Arànega (actriu) i Carles Alberola (actor, autor i director). Barcelona, mapa d’obres (a la foto, portada de l’edició en que va fer la Sala Beckett) ja constituïa una obra mestra. Els elogis i els premis, doncs, continuen. Una felicitació ben sincera des d’aquest web.


Links relacionats:
premiborn.files.wordpress.com/2010/11/info...


amunt


248.jpg
Foto: gentilesa Vaca


04/11/2010

Comença el Novembre Vaca 2010


El dijous 4 de novembre comença la 10a Mostra de Creadores Escèniques (Novembre Vaca 2010) que durarà fins al diumenge 28 de novembre. Els espais d’exhibició d’enguany són l’Espai Bonnemaison (c/ Sant Pere Més Baix, 7), La Caldera (c/Torrent d’en Vidalet, 43) i la Llibreria Pròleg (c/ Sant Pere Més Alt, 46). El 4, 5 i 6 de novembre se celebra la segona edició de les Jornades “Dones artistes i activistes”, on intervenen creadores escèniques (Elena Castelar, Tània Adam, Núria Puig, Anna Caubet d’Impacta Teatre, etc.) que lluiten pels drets humans, la igualtat de gènere, la reinserció i la integració social. Forma part d’aquest festival (26 novembre, sala La Planeta) el muntatge La veu secreta dels ocells, de Cristina Castrillo, tot i que l’espectacle s’exhibeix a Girona, en el marc del Festival Temporada Alta 2010. Pel que fa a la dramatúrgia catalana contemporània femenina, el dijous 25, divendres 26 i dissabte 27 de novembre de 2010 a l’Espai Bonnemaison s’hi representa El rap de Lady M: una tragicomèdia de Laura Freijo. Xerrades, performances, cabaret, vídeos, i altres activitats completen el mes Vaca que ha il•lustrat Julia Filipone.


Links relacionats:
www.projectevaca.com
www.llibreriaproleg.com


amunt


249.jpg
Foto: Isart


04/11/2010

Homenatge, tot un mes, al mestre Ricard Salvat


Amb el títol de “Geografies Salvat” el mes de novembre de 2010 s’han organitzat tot un seguit d’actes culturals per recordar el catedràtic i home de teatre Ricard Salvat, que va morir el 24 de març de 2009. En els darrers anys de la seva vida, el director d'escena, intel•lectual i resistent cultural Ricard Salvat (Tortosa, 1934 - Barcelona, 2009) va ser el gran absent dels escenaris catalans. El proper mes de novembre, l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, companys, amics i institucions vindicaran amb un seguit d'actes a Barcelona i Tortosa la seva rica, variada i complexa geografia. Un programa de conferències i taules rodones amb acadèmics i professionals de les arts escèniques, un homenatge al Teatre Romea i la presentació de la reedició del llibre en dos volums d’ Una mirada al teatre modern i contemporani i d’una fundació basada en el seu llegat, són algunes de les cites de Geografies Salvat. Entre els nombrosos mèrits del nostre escriptor, dramaturg, pedagog i activista cultural figuren ser el fundador el 1960 de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, referent cultural de la postguerra, i també l'introductor del teatre de Bertolt Brecht i el realisme èpic a Catalunya. Des dels anys cinquanta va qüestionar les convencions del món de les arts escèniques amb un esperit obert i avançat a la seva època, esdevenint una figura polèmica però imprescindible de la història del teatre en la segona meitat del segle XX. El polifacètic Salvat també va treballar pel pacifisme i va exercir d’ambaixador cultural, en ocasions sent rebutjat pel país al qual representava. President de l’AIET (Universitat de Barcelona), rebé la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Cultura de Teatre (1999) i la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona (2003), entre molts altres guardons. El actes programats són: 1) la primera convocatòria d'aquest homenatge serà una jornada al voltant de les seves facetes com a home de teatre, recerca i acadèmia i activista cultural, el 4 de novembre a l'Auditori de l’Institut del Teatre de Barcelona. Hi participaran directors d'escena com Joan M. Gual, dramaturgs com Manuel Molins, i acadèmics com Paolo Puppa (Università di Venezia), Xosé Alonso Montero (Universidad de Santiago de Compostela), Enric Ciurans (Universitat de Barcelona) o Jordi Coca (Institut del Teatre), entre d'altres. 2) La segona cita destacada del programa serà una sessió al Teatre Romea de Barcelona el 22 de novembre que porta per títol Insults al públic, de Peter Handke a Ricard Salvat i compta amb guió i direcció d’Araceli Bruch. 3) En tercer lloc, hi ha programades unes conferències i taules rodones a la Facultat de Geografia, Història i Filosofia de la Universitat de Barcelona els dies 23 i 24 de novembre, sota el títol 50 Anys de l’EADAG, amb les intervencions d’Oriol Puig i Taulé, Oscar Cornago, Josep Anton Codina, Joan Anton Benach, Pilar Aymerich,Joan Pera, Maria-Josep Ragué, Salvador Giné, Josep M. Loperena i Pere Planella, entre d’altres. 4) La presentació de la reedició del llibre en dos volums Una mirada al teatre modern i contemporani, edició a cura d’Enric Ciurans i estudi introductori de Jordi Coca, del projecte de la Fundació Ricard Salvat i de la seva pàgina web completen el programa d’actes de Geografies Salvat. Araceli Bruch explica, en una nota de premsa, com s’ha enfocat l’espectacle d’homenatge del dia 22: “Hem partit d'una obra emblemàtica, Insults al públic de l'autor alemany Peter Handke, estrenada fa quaranta anys al Romea per la companyia Adrià Gual, per mostrar el tarannà més arriscat de Salvat, i rememorar una de les protestes més sonades de la història del teatre català. Les pinzellades de l’obra de Handke ens permeten donar pas a un grapat de frases reivindicatives plenament actuals. De fet, tot el muntatge està teixit amb el Verb salvatià, per evocar alguns dels moments més significatius de la seva trajectòria, com per exemple la fundació de l’Escola i de la Companyia Adrià Gual. L’espectacle inclou textos de Salvador Espriu, un sainet sobre la gestació de Ronda de mort a Sinera, servit pels personatges que el van protagonitzar: Espriu, Salvat i Capmany; dues pantomimes: Núvols espessos sobre la frontera i L’aire daurat, escrites per Ricard Salvat els anys 50, quan amb Miquel Porter van fundar el “Teatre Viu”, la presència simbòlica i activa de l’AIET (Associació d’Investigació i Experimentació Teatral), una intervenció plàstica a càrrec de la pintora Mariona Millà, una breu al.lusió al gènere de cabaret amb la participació de la titellaire Teia Moner i la seva Bella Purita, acompanyada per un cor d’actrius cantant la cançó escrita per Ricard Salvat i Manuel Molins per la darrera producció rodorediana de Un dia. Mirall trencat i més coses que ara no cal desvetllar. La Fundació Romea acollirà el muntatge el 22 de novembre Sí que val a dir que, per raons diverses, no hi poden ser tots els que hi voldrien ser, però l’homenatge, conduït per Enric Majó i Carme Sansa, aglutina una nòmina teatral que ronda la setantena de participants, un fet que sens dubte hauria fet feliç a Ricard Salvat. Per completar l’esdeveniment, al foyer del Teatre Romea hi haurà una petita exposició de fotos de Ricard Salvat, preparada per Pilar Aymerich i un vídeo de l’entrevista que van fer Martí Rom i J. Garcia Ferrer a Ricard Salvat l’any 1999 En resum, el muntatge que acollirà el 22 de novembre el Teatre Romea a les 9 del vespre inclou, des de la concepció fins a la posada en escena, algunes picades d'ullet al fer de Salvat com a director, dramaturg, investigador i activista cultural”.


Links relacionats:
www.comedia.cat/proyectos/docu/triptic-sal...


amunt


250.jpg
Foto: Isart


28/10/2010

Premis: Daniela Feixas, Premi Crèdit Andorrà de Teatre 2010


El Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra va lliurar a Encamp els premis de la 33a Nit Literària, que aquest any ha deixat deserts dos dels principals premis del cartell, el de novel•la i el d’investigació històrica. L’actriu Daniela Feixas ha guanyat el Premi de Teatre d’aquest certamen (a la foto, portada que anuncia el seu text teatral La dolça Sally, que inclou la revista Assaig de Teatre de desembre de 2008, núm. 68-69) amb l’obra El bosc.


Links relacionats:
www.rtva.ad/noticia.aspx?id=27366


amunt


245.jpg
Foto: gentilesa Teatrapart


20/10/2010

Un text d’Emili Corral a la Nau Ivanow


Del dimecres 20 al diumenge 31 d’octubre de 2010 l’espectacle Alicia, von boyage, amb dramatúrgia de l’actor Emili Corral, es representa a la Sala Andy Warhol de la Nau Ivanow (c/ Hondures, 28-30). Corral, que és il•lusionista professional des de l’any 2002 i que ha per exemple intervingut com a actor de repartiment als films Raval, Raval (2006) d’Antoni Verdaguer o a La silla (2006) de Julio D. Wallovits, és l’autor i productor d’aquesta lliure adaptació del clàssic de Lewis Carroll. Aquesta proposta teatral es va estrenar el 23 d’octubre de 2009 al Bravium Teatre dintre del 12è Festival COS (Festival Internacional de Mim i Teatre Gestual de Reus). Dirigida per Carles Bigorra, està interpretada per Txell Santamaria, Aleix Vallverdú i Gerard Domènech. La resta de l’equip tècnic el constitueix: Marta Pelegrina (vestuari), Javier Villena (màscares), Arnau Castro (coreografia), Carles Zapater (espai sonor) i Ruben Taltavull (il•luminació). De dimecres a dissabtes, a les 21 h. i el diumenge a les 19 h. El dia 23 no hi ha funció. Durada aproximada: 80 minuts.


Links relacionats:
www.teatrapart.com
www.nauivanow.com


amunt


246.jpg
Foto: Isart


19/10/2010

Gerard Guix a la Mostra de Teatre


El dimarts 19 d’octubre de 2010 el muntatge trilingüe U, due, três amb dramatúrgia de Gerard Guix (a la foto, explicant el muntatge, a la presentació de la Mostra el dia 1 d’octubre) es representa a la Mostra de Teatre de Barcelona 2010. Un català, un italià i un portuguès es troben en una trinxera: és el punt de partida de U, Due, Três, per reflexionar sobre el patètic succés que constitueix la guerra. Jordi Arqués fa la interpretació en català, Rui Pedro Cardoso la portuguesa i Stefano Panzeri la part en italià. El muntatge s’ha vist prèviament, per exemple, a la Sala Triángulo de Madrid, al Meridional Teatro de Lisboa, el Teatre Ponent de Granollers o bé al Forte della Maddalena de L'Alguer l’agost de 2010.


Links relacionats:
www.gerardguix.com
http://www.teatroinverno.it/public/UPLOAD_...


amunt


247.jpg
Foto: gentilesa Focus


18/10/2010

Festivals: Narració Oral de Barcelona


Del 16 al 23 d’octubre diversos espais de la ciutat acolliran prop de 100 activitatsa dreçades a públic adult i familiar, amb l’objectiu de promoure l’art de la narració oral. El I Festival de Narració Oral de Barcelona, “Munt de Mots”, ofereix espectacles, xerrades, exposicions, maratons de contes infantils i sessions temàtiques entorn del món dels contes, entre d’altres. El certamen comptarà amb més de 70 artistes de la narració oral procedents de tot el món (Colòmbia, Cuba, Veneçuela, Gran Bretanya, Xile, Perú, Japó, Uruguai, Mèxic i d’altres comunitats d’Espanya com Galícia, el País Basc, València o Madrid). Les activitats es realitzaran a diversos espais de la ciutat entre els quals hi haurà el Centre Cívic Pati Llimona i 14 Centres Cívics més, diferents Biblioteques de Barcelona, el Teatre Romea, el Caixa Fòrum, el Museu Picasso, o el Museu de la Música, entre d’altres ubicacions. El dia 18 s’inaugura el festival, al Teatre Romea, a les 20 hores.


Links relacionats:
www.muntdemots.org


amunt


239.jpg
Foto: M. J. R. Lucas


01/10/2010

Votacions teatrals: Premis Butaca’2010


Des d’avui divendres 1 d’octubre de 2010 ja es pot votar als Premis Butaca’2010. Enguany s’eliminen els guardons de cinema amb la intenció de dedicar el certamen exclusivament a les arts escèniques. S’incorporen dues noves categories (producció teatral espanyola visitant, producció teatral estrangera visitant) i es repeteix localitat: Barcelona. Aquesta XVI convocatòria se celebrarà el dimarts 30 de novembre a la nova sala Artèria Paral•lel, ales 22 h. La llista de nominacions està al web oficial, tot i que remarquem els nominats a millor muntatge teatral (El ball, Nixon/Frost, Natale in casa Cupiello, Dictadura-Transició-Democràcia, Escenes d’un matrimoni/Saraband, Marburg), a millor espectacle de dansa (Dies Irae de Marta Carrasco, La bella dorment del bosc de Projecte Galilei, Present vulnerable de Rara Avis, Sechs Tänze/Minus 16 d’IT Dansa) i a millor text teatral (Marburg de Guillem Clua, Lluny de Nuuk de Pere Riera, Girafes de Pau Miró i Democràcia de Nao Albet/Marcel Borràs). Els esplèndids muntatges Dictadura-Transició-Democràcia (Teatre Lliure) i L’auca del senyor Esteve (TNC, dir. Carme Portaceli) encapçalen la llista dels “més nominats” amb 6 candidatures, juntament amb la recreació nemiróvskiana El ball (TNC, dir. Sergi Belbel) del tàndem Sol Picó-Lizaran. Molts dels nominats s’han aplegat avui pel migdia per fer-se la foto de família a l’interior de l’Edifici del Rellotge de la Diputació de Barcelona.


Links relacionats:
www.premisbutaca.cat


amunt


240.jpg
Foto: M. J. R. Lucas


01/10/2010

Estrena: Misteri de dolor (TNC)


Primera nit en què es representa Misteri de dolor al TNC. En la versió en castellà, publicada per Alfil (Cádiz, 1967), Mariagneta s’asseu al costat de Silvestre i li diu: “Cómo se nota que no estás acostumbrado a desesperar, cuando tanto te espanta. Yo he llorado tanto, me he desesperado tanto en estos últimos tiempos, que ya nada me asusta. Hasta me parece que me sentiría extraña si se hubiera acabado para siempre esta angustia en que vivo. Te acostumbrarás, Silvestre, como yo. Nos acostumbramos a todo en la vida.” (pàg. 69). Estructurada en tres actes, Misteri de dolor s’estrenà el 13 de gener de 1904 a Barcelona. La versió en castellà s’estrenà el dia 1 d’octubre de 1966 a Madrid, per la companyia Adrià Gual, amb el següent repartiment dels papers principals: Maria Tubau (Mariagneta), Maria Aurèlia Capmany (Mariagna), Manuel Núñez (Silvestre), Enric Arredondo (Labast), Lluís Torner (Segimon), José Ruiz Linfante (Malest). Signava la direcció del muntatge Ricard Salvat i el vestuari i decorats Jordi Palà.


Links relacionats:
www.tnc.cat/ca/misteri-de-dolor


amunt


242.jpg
Foto: M. J. R. Lucas


01/10/2010

Festivals: el Temporada Alta 2010 comença avui


El dijous 9 de setembre de 2010 es va presentar a Barcelona (vegeu foto, amb el director artístic, Salvador Sunyer, a mà dreta) la programació del Festival Temporada Alta d’enguany, el (gran) Festival de Tardor de Catalunya. El magnífic creador escènic i musical Carles Santos inaugura aquest festival imprescindible amb Chicha Montenegro Gallery (dies 1 i 2 d’octubre de 2010, Teatre Municipal de Girona). El año de Ricardo (d’Angélica Liddell; Sala La Planeta), Nadie lo quiere creer (La Zaranda; Teatre de Salt), La violación de Lucrecia (amb Núria Espert; Teatre de Salt), Gardenia (dir. Alain Platel i F. Van Laecke; Teatre Municipal de Girona), Persona.Marilyn (de Krystian Lupa; Teatre de Salt), Conte d’hivern (dirigit per Carme Portaceli; Sala La Planeta), Another Sleepy Dusty Delta Day (de Jan Fabre; Teatre de Salt) o Casa de Llops (de Joan Baixas; Auditori de la Mercè) són alguns dels muntatges que obriran els sentits del públic i estimularan la (nostra) reordenació neuronal. El Festival eBENT de Performance de Barcelona serà present a Girona amb Sínthesis, de Lluís Sabadell Artiga, que es mostrarà de franc (dijous 11 de novembre, 19,30 h.) a la Capella de Santa Llúcia dintre d’aquest gran marc teatral. La dramaturga argentina Cristina Castrillo hi porta el seu text La veu secreta dels ocells, un espectacle sobre la memòria històrica. Tot plegat fins al 12 de desembre de 2010.


Links relacionats:
www.temporada-alta.cat
www.ebent.org/ebent10/home.htm


amunt


243.jpg
Foto: Isart


01/10/2010

Presentació de la Mostra de Teatre 2010


La Mostra de Teatre de Barcelona (enguany, del 5 d’octubre al 4 de novembre de 2010) ha presentat avui els seus espectacles concursants. En la seva 15a convocatòria, per a la promoció de directors, dramaturgs i actors emergents, un total de 17 (a més, hi ha un espectacle inaugural convidat, Cyrano’s, dirigit per Oriol Broggi) produccions es representaran a l’escenari del barceloní Teatre del Raval. A la presentació, conduïda per la directora artística del certamen, l’Empar López, han assistit alguns dels membres del jurat d’enguany, que el formen Pep Armengol (director de càsting), Juan Maria Segura (director teatral), Rosa Gil (directora del programa de cultura “Wonderland” de Ràdio 4), Gloria Montero (novel•lista, dramaturga i presidenta de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, AIET), Gisela Kerm (directora de càsting), Dolors Vilarasau (directora de teatre), Montse Mompó (directora del programa televisiu “Continuará”, TV2), Manel Solàs (actor i director teatral) i dos integrants de la Comissió de seguiment de Teatre i Dansa de l’Oficina de Difusió Artística (ODA), Laia Prieto i Jordi Roura. Sons amb dones, un espectacle que recopila poemes d’autoria femenina catalana, dirigit per Pepa Calvo, enceta el concurs el 6 d’octubre. Enguany hi ha força muntatges amb textos de dramaturgs emergents o actuals: per exemple, els d’Isaac Badia (El último tren, dijous 7 d’octubre), Sascha Montenegro (Tiempos violentos lugares, dimecres 13 d’octubre), Rafael Spregelburd (Buenos Aires, dijous 14 d’octubre), Gerard Guix (U, Due, Três, dimarts 19 d’octubre) o el de l’autora uruguaiana Denise Despeyroux (La muerte es lo de menos, dimecres 27 d’octubre).


Links relacionats:
www.mostradeteatredebarcelona.com
www.dramaturgiauruguaya.gub.uy/obras/autor...


amunt


244.jpg
Foto: Isart


30/09/2010

Círcol Maldà: Presentació Temp. 2010/2011


El dijous 30 de setembre de 2010 el director artístic del Círcol Maldà, l’actor i director Pep Tosar (Artà, 1961) va explicar com afronta la petita sala el que serà la nova temporada teatral. Des de la seva sessió inaugural (gener de 2009) fins ara han passat pel Maldà, que té un aforament d’uns 60 seients, uns 15.000 espectadors. La sala ha fet (molts) números i si conseguís que un 10% d’aquest públic es fes soci (quota mensual de 25 euros), obtindria el finançament que li nega l’administració i que, per altra banda, esdevé imprescindible per tirar endavant aquesta minisala teatral. Aquesta fidelització implicaria que el soci pugui accedir, llavors, de franc, a la programació habitual (teatre dels dimecres, el programat de dijous a diumenge i el concert dels dijous). Està previst que l’alta de soci es pugui fer directament al web de l’entitat. La xifra de 1.500 socis permetria dotar la sala d’una certa estabilitat econòmica, ajudaria a enllestir uns deutes concrets de 60.000 € i faria més fàcil la seva continuïtat. Amb aquest objectiu diverses personalitats del món de la cultura i de l’escena (però també gent anònima, fins i tot estudiants universitaris) s’han apuntat a la iniciativa. Són socis del Círcol Maldà, per exemple (en un vídeo promocional, en donen les seves justificacions i ànims): el poeta Sergi Jover, l’escriptor Miquel de Palol, l’actriu Sílvia Bel, el promotor escènic Borja Sitjà, el director teatral Josep Anton Codina, la productora cinematogràfica Isona Passola, el músic Santi Aubert, el director cinematogràfic mallorquí Agustí Villaronga, el responsable de la Llibreria Documenta Josep Cots, l’actor Francesc Orella, el periodista Emili Manzano, l’actriu Rosa Novell o bé l’actor Eduard Fernández. Paradoxalment i curiosa, el Círcol Maldà ha rebut, en canvi, una forta aportació econòmica (Consorci del pla de Rehabilitació dels Teatres de Barcelona-ICIC), el 75% del què demanaven, per articular tota una sèrie de reformes que calia fer a l’immoble escènic. De tal manera, s’ha dotat la sala de cabina tècnica (no n’hi havia), d’una parrilla d’il•luminació sobre l’escenari, l’altell que existia sobre l’escenari s’ha traslladat ara uns 50 cm. més amunt («han estat tot obres d’enginyeria perquè les parets són de 65 cm. », assenyalava Tosar), s’han muntat dos despatxos (sobre l’altell i sobre el bar, respectivament) i s’han canviat tres vidrieres antigues per uns tancaments aïllants acústics que disminueixen el soroll procedent del transitat carrer del Pi. La programació d’enguany l’enceta la reposició durant l’octubre del magnífic Molts records per a Ivanov (dir. Pep Tosar; a escena l’acompanyen Cati Solivellas, Blai Llopis, Rodo Gener, Laura Aubert, Xavi Frau). Andrés Corchero, el pianista Agustí Fernández, l’actor Diego Anido i altres participants (tots ells en una producció de Raravis Danza) aterren a la sala entre el 18 i 20 d’octubre amb Camino-Michi IX (dansa-improvisació). Del 27 d’octubre al 24 de novembre els poetes mallorquins a través de Pep Tosar i la pianista Maria Lorea habiten al Maldà. Del 4 al 28 de novembre l’actor xilè Felipe Cabezas hi presenta L’última notte del capitano, un monòleg que relata la vida de Francesco Andreini (Commedia dell’Arte). El teatre social a través de l’excel•lent actor Òscar Intente puja a l’escenari del Maldà de l’1 al 29 de desembre de 2010 (La idea d’Europa, de George Steiner). Els titelles de Jordi Bertran es programen del 9 de desembre al 9 de gener de 2011: es recupera l’òpera prima Antologia, estrenada el 1987. Completen la programació: Dos Proposiciones (dansa-teatre, Raquel Madrid i Arturo Parrilla), Cos de Lletra (que presenta un espectacle a partir de Federico García Lorca, amb la interpretació de Salva Artesero, Sergio García, Neus Umbert i Ruth Vilar), Disset Teatre (amb El vol de Calàndria, “Premi al millor projecte de teatre visual i de moviment de l’Institut del Teatre 2008”; amb direcció i dramatúrgia de Carme Serna Far), el muntatge 108.1 Hi ha algú a l’altra banda (de Joan Fullana i Xavier Martínez), els tosarians La casa en obres i Somnis de somnis, la (repescada) comèdia Anita Coliflor (direcció i dramatúrgia de Pablo Rosal; del 23 de març al 20 d’abril de 2011) i, finalment, el també tosarià Nocturn (basat en l’obra d’Antonio Tabucchi; del 2 de juny al 24 de juliol de 2011). Alguns d’aquests espectacles es programen amb continuïtat però només els dimecres, en l’aparador “DMX al Maldà” (Mallorca vers a vers, La idea d’Europa, 108.1, Mañana Mañana de la companyia Cos de Lletra, Anita Coliflor).


Links relacionats:
www.circolmalda.org


amunt


238.jpg
Foto: Isart


24/09/2010

Cites: Fira del Llibre d’Ocasió (Barcelona)


La 59a Fira del Llibre d’Ocasió antic i modern se celebra enguany del divendres 17 de setembre al diumenge 3 d’octubre de 2010, al Passeig de Gràcia de Barcelona. Una bona ocasió per repescar els llibres de teatre que no trobem a les llibreries especialitzades o a les biblioteques, i per completar els nostres arxius textuals o gràfics.


Links relacionats:
www.gremillibrevell.cat


amunt


236.jpg
Foto: Isart


22/09/2010

Presentació de Misteri de dolor (TNC)


Misteri de dolor, d’Adrià Gual (Barcelona, 1872-1943, fundador del Teatre Íntim el 1898), es representarà a la Sala Petita del TNC, de l’1 d’octubre al 14 de novembre de 2010. Una nòmina de 12 actors han preparat aquest muntatge sota la direcció del dramaturg i actor Manuel Dueso (Sabadell, 1953), que ha donat volgut destacar la dimensió social de la història amb un abundós grup representatiu dels “dones i homes del poble”. El temps històric de l’obra s’ha traslladat al 1967-1970. El repartiment dels papers, en aquesta tragèdia rural que presenta constantment la dualitat entre desig i deure personal i moral, és el següent: Mercè Arànega (Mariagna), Maria Rodríguez Soto (Mariagneta), Ernest Villegas (Silvestre), Xavier Ruano (Segimon, a l’original de Gual d’edat més avançada), Llorenç González (Labast, noi), Miquel Bonet (Pere Malest), Dones i Homes del poble (Sira Andreu, Tomàs Culleré, Maribel Martínez, Sergi Misas, Conxita Sesé, Roser Vilajosana). L’obra, escrita el 1901-1902 , va tenir la seva estrena absoluta l’any 1904 a Barcelona. Carles Batlle, al dossier de presentació del muntatge, indica: “Gual, doncs, supera la concepció estàtica del drama maeterlinckià –respecta el seu valor atmosfèric, però fa que hi esclatin els conflictes- i, al mateix temps, tot potenciant el joc entre ocultació i presència, parlaments i silencis, allibera l’esquema psicologista ibsenià de les llargues explicacions retrospectives (..)”. El polifacètic Gual, recordem, havia assistit a la Festa Modernista de Sitges de 1893 que posà en escena la simbolista La intrusa de M. Maeterlinck, tot sortint, de la representació, profundament afectat.

Històric il•lustratiu de posades en escena de Misteri de dolor (font bàsica: hemeroteca La Vanguardia): (1904, Teatre de les Arts, 13 de gener, sessió XXIV del Teatre Íntim) Dir.: Adrià Gual. Int.: Puchol, Jiménez, Baró, Puiggarí, Pujol, Cunill. Escenogr.: Moragas i Alarma. * (1914, versió cinematogràfica, Barcinógrafo, Barcelona). Dir. I guió: Adrià Gual. Direcció tèncica: Fontanals, Solà, i Gual. Int.: Aurora Baró (Mariagna), Emília Baró (Mariagneta), C. Capdevila (Silvestre), J. Carrasco (Labast), E. Giménez (Tomàs). (1931, Unión Radio Barcelona, 22 abril) Dir.: Adrià Gual. (1931, Ateneu Obrer, Manresa) Amateur?. (1934, Teatre del C.A. de D. del C. y de la L.) Dir.: Enrique Giménez. Cia. Mercedes Nicolau. (1949, Orfeó Gracienc) Cia. Pujol-Fornaguera. (1950, Teatre Romea) Dir.: s/d. Int.: Mercedes Nicolau, Pujol-Fornaguera. (1964, reposició, Teatre Romea) Dir.: Juan Cumellas. Int.: Teresa Cunillé (Mariagna), Coralina Colom, Carlos Lloret, Ferran Velat, Eduardo C. Sugrañés, José Obiols, Fernando Noguera, Maria Àngels Lledó, Mercedes Oltra, Adrià Gual de Sojo (fill del dramaturg). (1966, Teatro María Guerrero, Madrid, en castellà) Dir.: Ricard Salvat. Int.: Maria Aurèlia Capmany (Mariagna), Maria Tubau (Mariagneta), Manuel Núñez (Silvestre). *(1967, Teatre Romea) Adrià Gual i la seva època, de Ricard Salvat. (1968, Teatre Capsa) Dir.: s/d. Int.: Horacio Ferré, Mercedes Amigó, Rosa Maria Peñarroya, Luis Ventura, Joaquín Viñals, Augusto Caffarell. (1969, Ràdio Barcelona, teatre radiofònic per commemorar els 25 anys de la mort del dramaturg) Dir.: Armando Blanch. (1980, Teatre Regina)Dir.: Joan Maria Gual. Int.: Maria Agustina Solé (Mariagna), Montserrat Calsapeu (Mariagneta), Kim Llovet (Silvestre), Bartomeu Olsina (Segimon). Crítica de Joan de Sagarra a La Vanguardia del 13-XII-1980. (1992, Teatre Alegria de Terrassa) Dir.: Feliu Formosa. Int.: M. Josa, Cristina Sirvent, R. Vila, J.M. Casanovas, J. Corominas, X. Morte. Escenogr.: Pau Monterde. Crítica d’Àlex Broch a La Vanguardia del 27-X-1992.


Links relacionats:
www.tesisenxarxa.net/TESIS_UAB/AVAILABLE/T...


amunt


235.jpg
Foto: Isart


17/09/2010

TNC: Presentació Temp. 2010/2011


El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ha presentat la nova temporada, que comença el divendres 1 d’octubre, a la Sala Petita. Com a la resta de teatres catalans, la lleugera reducció d’espectacles s’ha compensat amb un repertori de temporada ben atractiu. La Sala Gran acollirà: Joan Maragall, la llei d’amor (14-31 oct. de 2010; dirigida per Joan Ollé, amb moviment actoral d’Andrés Corchero i amb, entre d’altres, les interpretacions de Montserrat Carulla i Albert Pérez), Agost (25 nov.-23 gener de 2011; de Tracy Letts, dirigida per Sergi Belbel, amb el mític i veterà actor Carles Velat, n. 1946), Un mes al camp (24 febr.-10 abr. de 2011; de Turgénev, dirigida per Josep Maria Mestres, amb per exemple interpretació de Manel Sans i Tilda Espluga), El misantrop (5 maig-19 juny de 2011; dirigida per Georges Lavaudant, amb per exemple interpretació de Jordi Boixaderas i Rosa Novell), Operetta (caps de setmana del 14 maig al 5 juny de 2011; amb direcció escènica de Jordi Purtí i direcció musical de David Costa) i, finalment, un espectacle de nova creació de Philippe Decouflé emmarcat en el Grec’2011 (30 de juny-3 de juliol de 2011). La Sala Petita oferirà la següent programació: Misteri de dolor (1 oct-14 novembre de 2010; dir. Manuel Dueso), A l’arca a les vuit (18 nov.- 5 des. de 2010; d’Ulrich Hub, amb direcció de Marc Hervàs), Plecs (16 desembre-02 gener de 2011, estrenat a la Fira Trapezi’2010), Pedra de tartera (26 gener-13 de març de 2011; de Maria Barbal, adaptada per Marc Rosich, amb direcció de Lurdes Barba i per exemple interpretació de Rosa Cadafalch i Àurea Màrquez), Mowgli, l’infant de la jungla (4-27 febr. de 2011; 25è Aniversari del Centre de Titelles de Lleida), Musicolèpsia (7-17 abril de 2011; Lanònima Imperial, coreografia de Juan Carlos García, amb dramatúrgia de José Sanchis Sinisterra), Copenhaguen (28 abril-5 juny de 2011; de Michael Frayn, dirigida per Ramon Simó). Finalment, la Sala Tallers programarà els següents autors o creadors: Albert Vidal (27 oct-7 nov de 2010), Vol-Ras (1 al 26 de desembre de 2010), Cristina Clemente (20 gener-13 febrer de 2011), Josep Maria Miró (24 març-17 abril de 2011) i, finalment, Jordi Casanovas (1-26 juny de 2011). S’ha reformulat l’estimulació al jovent perquè vagi al teatre: a través d’uns interessants descomptes del 50% als joves de fins a 25 anys.


Links relacionats:
www.tnc.cat


amunt


241.jpg
Foto: Isart


13/09/2010

Teatre Tantarantana: Presentació Temp. 2010/2011


Després del VI Cicle de Dansa i Teatre Físic (15 de setembre-6 d’octubre de 2010), comença l’exhibició dels muntatges que faran temporada a la sala. La programació d’enguany és interessantíssima i rotundament contemporània, perquè constituirà un gran aparador de propostes dels creadors i dramaturgs que treballen al país. Per ordre cronològic: Maria Vera (espectacle De Postre, François Villon; 8-17 d’octubre de 2010), Albert Tola i Miquel Àngel Raió (Els accidents del petit príncep; 20-31 d’octubre de 2010), Martí Peraferrer (dramatúrgia de l’espectacle Tennessee (w); 3-14 novembre de 2010), Josep Galindo i Pablo Ley (reposició de l’espectacle Alícia ja no viu aquí; 18 novembre-12 desembre de 2010), Helena Tornero (Sumergirse en el agua; desembre-gener de 2011), Marta Galán i Marc Martínez (gener-febrer de 2011), Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso (febrer de 2011), Albert Tola –que repeteix- (L´últim secret de James Dean; febrer-març de 2011), Eva Hibernia (Juana Delirio; març de 2011), Aleix Fauró (L’hivern al cos; març-abril de 2011), Miquel Àngel Raió –que també repeteix- (Pingüins; maig-juny de 2011). Luis Miguel González Cruz (Cáceres, 1965), que el 2001 va guanyar el Premi Born de Teatre de Ciutadella de Menorca amb l’obra La negra, signa la direcció del seu text Flotando en el espacio que arribarà a Barcelona tot just abans de Nadal (15-19 de desembre de 2010).


Links relacionats:
www.tantarantana.com
verinsescenics.wordpress.com


amunt


237.jpg
Foto: Isart


11/09/2010

Teatre-document: La Setmana Tràgica (1909)


En l’àmbit del teatre amateur, sota la direcció de Josep Casalí, el dissabte 11 de setembre de 2010 el Casino L’Aliança de Poble Nou va acollir (22,30 h.) la representació d’Enllà del temps (Barcelona i la Setmana Tràgica 1909-2009). Fou un dels actes programats dintre de la Festa Major del Poble Nou de 2010. Actuaren: Rafael Aguilar, Joaquim Cabrera, Andreu Collell, Joan Carles Domínguez, Elisabet Erra, Inmaculada Fernández, Montserrat Gausachs, Ana María Martín, Gerard Moreno, Jordi Pahisa, Montsina Pérez Abellana i Isabel Rodríguez. La guitarra de Gerard Fogueres, a mà dreta de l’escenari, acompanyà musicalment l’espectacle en determinats moments. El muntatge inclou textos de Verdaguer, Maragall, Carles Riba, Salvat-Papasseit, Foix, Maria Aurèlia Capmany i de l’Escola de Teatre de l’Orfeó de Sants i ja es va poder veure al Centre Catòlic de Sants el 5 i 6 de juny de 2010. Cal recordar que el Casino L’Aliança ja havia acollit un muntatge similar, també justament de l’Escola de Teatre de l’Orfeó de Sants, el gener de 1975, sobre aquests fets de l’any 1909: signaven el muntatge Lluís Pasqual i Fabià Puigserver (ho recull el diari La Vanguardia, 1-II-1975, pàg. 38, article de F.Monegal).


Links relacionats:
www.orfeodesants.org
hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1975/01...


amunt


234.jpg
Foto: M. J. R. Lucas


08/09/2010

Espai Brossa: Presentació Temp. 2010/2011


El Brossa Espai Escènic (Hermann Bonnín i Hausson) ha presentat la nova temporada, excel.lent i personalíssima: Amor hermètic, a partir de Salvador Espriu (dir. Teresa Vilardell; del 9 de setembre al 3 d’octubre), Ganes de mus, d’Antoni Mus (dir. Antoni Roselló; del 8 al 24 d’octubre de 2010), Perquè vull i altres cançons imprescindibles, amb Adolfo Osta i Ester Formosa (del 27 al 31 d’octubre de 2010), El paseo de Federico (dir. Joan Fullana i Xavier Martínez; del 5 al 28 de novembre de 2010), Antígona 18100-7, a partir de Sòfocles (dir. Aurelio Delgado; del 2 al 12 de desembre de 2010), Nadals Màgics al Brossa (del 15 de desembre al 9 de gener de 2011), No te’n riguis de Rimbaud (dir. Pere Fullana, companyia Iguana Teatre; del 13 al 23 de gener de 2011, Magnificat, a partir de textos de Verdaguer, santa Caterina de Siena, santa Teresa d’Àvila i Anna de Valldaura (dir. Pasquale Bavaro, n. 1978; del 27 de gener al 13 de febrer de 2011), Variaciones sobre Cortázar, de Sanchis Sinisterra (dir. José Sanchis Sinisterra; del 17 al 27 de febrer de 2011), 32 vidres, de Teresa Colom (dir. Pere Planella; del 2 al 6 de març de 2011), Txèkhov (dir. Jaume Villanueva; del 10 de març al 10 d’abril de 2011), L’opereta imaginària, de Valère Novarina (dir. Xavier Albertí, traducció i dramatúrgia d’Albert Arribas, n. 1986; del 14 d’abril al 8 de maig de 2011), Simone, de Marcela Terra (dir. Marcela Terra; del 12 al 29 de maig de 2011), Ten Best Tips Ever (dir. Xavier Giménez Casas; del 2 al 12 de juny de 2011), Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I, de Joan Yago (dir. Israel Solà; del 15 al 26 de juny de 2011), Espectacle Brossa (dir. Magda Puyo). El 26 d’octubre i el 23 de novembre de 2010 l’obra poètica del vigatà Lluís Solà pujarà a escena. Enguany el BarriBrossa se celebrarà del 28 de març al 10 d’abril de 2011. Les produccions procedents del País Valencià, ses Illes i Andorra demostren l’alt grau de compromís de l’entitat en fer país.


Links relacionats:
www.espaibrossa.com


amunt


233.jpg
Foto: M. J. R. Lucas


03/09/2010

Teatre Lliure: Presentació Temp. 2010/2011


El Teatre Lliure ha presentat una esplèndida nova fornada teatral per al nou període. Totèmic però entendrit perquè és la seva darrera temporada com a director artístic del Lliure, Àlex Rigola (Barcelona, 1969), ha ofert els noms i les cronologies bàsiques. Al Teatre Lliure de Montjuïc: Belmonte (Gelabert/Azzopardi; del 16 al 26 de setembre), Chicha Montenegro Gallery (Carles Santos; del 7 al 17 d’octubre), Vida privada, de Josep Maria de Sagarra (adaptació lliure i direcció de Xavier Albertí; del 3 de novembre al 5 de desembre de 2010), Somiatruites (de Pascal Comelade/Albert Pla; del 9 al 12 de desembre), Futuros Difuntos (companyia La Zaranda; 14 i 15 de desembre de 2010), La casa de Bernarda Alba (cia TNT-El Vacie; 17 i 18 de desembre), Othello (dir. Thomas Ostermeier; 21 i 22 de desembre de 2010), L’Arquitecte, de David Greig (dir. Julio Manrique; del 12 de gener al 13 de febrer de 2011), Les tres germanes, de Txèkhov (dir. Carlota Subirós; del 9 de març al 3 d’abril), Rosa Maria Sarda diu Sagarra (22 de març de 2011), Gardenia (dir. Alain Platel/Frank Van Laecke; 9 i 10 d’abril de 2011), Needcompany plays the Death of Martin Wuttke (dir. Jan Lauwers; 21 i 22 de maig de 2011), The End (de i dir. Àlex Rigola; del 2 al 5 de juny de 2011). El Teatre Lliure de Gràcia (enguany ja reobre) acollirà textos de Tennessee Williams, Samuel Beckett (Fi de partida, dir. Krystian Lupa, amb Teatro de La Abadía; del 15 al 19 de desembre de 2010), Harold Pinter (Celebració, dir. Lluís Pasqual: del 13 de gener al 27 de febrer de 2011), Benet i Jornet (Dues dones que ballen, dir. Xavier Albertí; del 10 de març al 24 d’abril de 2011), Lluïsa Cunillé (del 26 al 29 de maig de 2011), la proposta conjunta de Pep Ramis i Eduard Fernández (28 d’abril al 8 de maig de 2011) i la producció guanyadora del darrer Premi Quim Masó, TOT (autor i director: Rafael Spregelburd, companyia Mentidera Teatre; del 2 al 6 de març de 2011, després d’haver passat pel Temporada Alta els dies 10, 11 i 12 de desembre de 2010). A la foto de família, Rigola tenia al seu costat esquerre el seu successor, un Lluís Pasqual amb ulleres fosques pausat i molt observador. Destaquem que enguany la (també totèmica) dramaturga del país Lluïsa Cunillé té previst fer un treball de direcció escènica i que Rigola oferirà un tros (més) de la seva ànima al final de temporada, a través de l’espectacle The End (Un Narco Western Teatral), una proposta creada i dirigida per ell que pujarà a l’escenari de la Sala Puigserver del 2 al 5 de juny de 2011. Els protagonistes dels assajos oberts d’enguany (els tres primers es presenten a la seu de Gràcia) són: Martí Torras, Xavier Martínez, Joan Fullana, Marc Artigau i Helena Tornero. Pel que fa al cicle Radicals Lliure (el 19 de febrer i bàsicament del 5 al 15 de maig), amb Angélica Liddell, Nao Albet/Marcel Borràs, Jordi Oriol, David Espinosa, Albert Serra, Ferran Dordal/Àlex Serrano, Rodrigo García, etc., es repartirà entre les dues seus del Lliure, la de Gràcia i la de Montjuïc.


Links relacionats:
www.teatrelliure.cat
www.lazaranda.net


amunt


232.jpg
Foto: M. J. R. Lucas


01/09/2010

La Villarroel: Presentació Temp. 2010/2011


La Sala Villarroel ha presentat la programació de la Temporada 2010/2011. La directora artística, Carol López (Barcelona, 1969), ha donat fugaç la benvinguda als assistents a la convocatòria nocturna per permetre la immediata amenització musical del grup Bloodymary. Les especificacions a través de la guitarra i veu de Javier Gamazo (o les efectuades per integrants de les nòmines de cada espectacle) han ajudat a perfilar els muntatges que s’aniran oferint: La marató de Nova York (autor: E. Erba, dir. Juan Carlos Martel; setembre de 2010), L’illa dels monzons (autor: Quim Monzó, dir. Jordi Faura; setembre/novembre de 2010), Pluja constant (autor: Keith Huff, dir. Pau Miró; novembre/gener de 2011), Íncubo (autor i director: Álex Mañas; gener/març de 2011), Desclassificats (autor: Pere Riera, dir. Pere Riera i Carol López; març/abril de 2011). El maig i juny es recupera el muntatge que va tenir un 100% d’ocupació a la Sala Beckett (4 setmanes en cartell, 24 funcions) a finals de la temporada passada: Coses que dèiem avui, de Neil LaBute (Detroit, 1963), dirigida per Julio Manrique. Aquest cop els dramaturgs catalans Pau Miró i Jordi Faura dirigiran textos aliens. A la foto, un moment de la trobada festiva inaugural informativa: a mà dreta, vestit de negre, el dramaturg Álex Mañas (Barcelona, 1974) oferint un tast del contingut del text del qual es autor i que dirigirà durant aquesta temporada. El primer text, La marató de Nova York, d’Edoardo Erba (Pavia, Llombardia, 1954) que ha traduÏt un dels intèrprets (Joan Negrié), ja ha sorprès agradablement la crítica especialitzada teatral de la ciutat.


Links relacionats:
www.lavillarroel.cat
www.chicagodramatists.org/catalogue/pwdeta...


amunt


231.jpg
Foto: M. J. R. Lucas


31/08/2010

Teatre Romea: Presentació Temp. 2010/2011


El Teatre Romea ha presentat la programació de la Temporada 2010/2011, que serà la darrera sota la direcció artística de Calixto Bieito (Miranda de Ebro, 1963) tot i que continuarà vinculat al Grup Focus. Estan programades les següents obres: La Marquesa de O, de Von Kleist (dir. Magüi Mira: setembre/octubre de 2010), Jugant amb Molière, de Juan Antonio Castro (Talavera de la Reina, 1927), amb versió i adaptació de Josep M. Vidal (dir. Esteve Polls; octubre de 2010), El meu nom és Rachel Corrie (dir. Mikel Gómez de Segura, traducció de Borja Ortiz de Gondra; octubre de 2010), L’hort dels cirerers, d’Anton Txèkhov (dir. Julio Manrique, versió de David Mamet, traducció de Cristina Genebat; novembre/gener de 2011), Poseu-me les ulleres (basat en la vida i l’obra de Vicent Andrés Estellés, dir. Pep Tosar; gener de 2011), El quadern gris, de Josep Pla (dir. Joan Ollé; gener/febrer de 2011), Conte d’hivern, de Shakespeare (dir. Carme Portaceli, traducció de Joan Sellent; febrer/març de 2011), Travesía del amor y la muerte (dir. Calixto Bieito, dramatúrgia de Bieito i Marc Rosich amarada de Montaigne; març/maig de 2011), La avería, de Dürrenmatt (dir. Blanca Portillo; maig de 2011), People, cars & oil (de Soeren Voima i Marc Rosich, una coproducció Teatre Romea/Staatstheater Sttutgart; juny de 2011). Finalment, Hong Kong Haddock, de Josep Julien (Barcelona, 1966), publicada per Arola Editors el 2008 després d’haver guanyat el IV Premi Fundació Romea/Premi Miquel Lumbierres de Textos Teatrals, tanca la temporada (dir. Calixto Bieito; juliol/agost de 2011).


Links relacionats:
www.teatreromea.cat
www.staatstheater.stuttgart.de


amunt


230.jpg
Foto: M. J. R. Lucas


30/08/2010

La revista TeatreBCN plega


La revista de distribució gratuïta TeatreBCN, redactada íntegrament en català, ha deixat de publicar-se. Dirigida per Carme Tierz, la llista de col•laboradors, el juliol de 2010, la constituïen: Amparo Latorre (cap de redacció), Sílvia González i Manuel Pérez (redacció), Vilma Laparra (guia d’espectacles), Marc Garcia (cap de producció), Víctor Álvarez i Carlos Maraver (maquetació), Fina Villanueva i Luzma Morata i Isabel Cuadrado (documentació), Xavier Bertral i Diego Muñoz (fotògrafs). Les seccions habituals d’aquest publicació de 84 pàgines amb un tiratge de més de 28.000 exemplars (quasi 20.000 en té la revista Butxaca, segons l’ACPG), útil, detallada i coherent, on forma i fons compartien un perfecte equilibri, eren: Estrenes, Improrrogables, Teatre Familiar, Dansa, Festivals, Assaig, Portada, Reportatges, Personatges, L’Apunt, Col•lecció, Històric, Àlbum, Càsting, Notícies, Basar, Guia d’espectacles, Guia de Teatres, Recerca Internet, Guia de Restaurants, i Humor. A la foto, els darrers cinc números de la revista: la núm. 116 de març de 2010 (portada amb Àlex Brendemühl i Marta Torné), la núm. 117 d’abril de 2010 (portada amb Joan Lluís Bozzo i els actors del muntatge Còmica vida), la núm. 118 de maig de 2010 (portada The Hamlet’s Circus), la núm. 119 de juny de 2010 (portada amb el director Joan Ollé) i la núm. 120 de juliol/agost de 2010 (portada sobre el Grec 2010, Panorama internacional). Publicada per Ediciones El Jueves S.A., la impressió l’efectuava la Litografia Rosés de Gavà. El mitjà electrònic Teatralnet s’encarregà d’especificar les causes d’aquesta pèrdua irreparable. TeatreBCN: DL B-42279-99 ISSN 1575-8036


Links relacionats:
www.teatral.net/noticies/cos/id/10739
www.teatrebcn.com


amunt



www.rosamariaisat.com | © Copyright 2017 | Tots els drets reservats